Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Apunts 3: Oriol Bohigas i el baptisme de l’autoanomenada Escola de Barcelona
14/02/2024
El tercer text que publiquem en aquest nou espai editorial d’arquitecturacatalana.cat ‘Apunts’ no està escrit ad-hoc per arquitecturacalana.cat, si no que forma part d’una sèrie de textos recuperats que volen aportar perspectiva històrica i alhora posar en valor els actuals.
En aquest cas, recuperem l’article ‘Una possible Escola de Barcelona’ de l’arquitecte Oriol Bohigas. Publicat el 1968 al número 118 de la revista del Col·legi d’Arquitectes de Madrid (COAM) ‘Arquitectura’, el text analitzava les diferències entre l’arquitectura feta pels arquitectes catalans i aquella arquitectura produïda a la resta de l’estat espanyol.
El text recollia, de fet, una arquitectura que integrava, en paraules de Bohigas, “una forma d’actuar lligada a les característiques que podríem considerar més generals en tota la cultura catalana, fins i tot la d’altres àmbits no purament arquitectònics”. Es referia a professionals com l’estudi Correa i Milá; Tusquets, Clotet, Bonet i Cirici, de l’Studio PER; Ricardo Bofill i els seus col·laboradors; o el seu propi despatx ‘MBM’ (Martorell, Bohigas, Mackay), entres altres, un grup que aleshores es trobava en plena etapa creativa i que avui ja és considerat el nucli del que finalment es coneix com a Escola de Barcelona.
A través de la manera de fer d’aquests estudis, Bohigas conclou que a Catalunya i, concretament a Barcelona, s’hi ha establert una filosofia molt clara a l’hora de fer arquitectura: “L’arquitectura no és una exigència de creació monumental, de definició de genialitats individuals, sinó una simple possibilitat de servir els interessos col·lectius d’una manera immediata i molt concreta”.
Una vida dedicada a Barcelona
Considerat un dels arquitectes més importants de la segona meitat del segle XX a Catalunya, Oriol Bohigas va ser clau en la transformació de la Barcelona olímpica, així com en la projecció de l’arquitectura catalana.
De la mà de Josep Martorell i David Mackay van desenvolupar projectes com l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972) i l’Escola Costa i Llobera (1976), l’illa de cases Pallars (1955-1959) i Habitatges Meridiana (1959-1965) o el projecte urbanístic de la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1985-1992).
Al llarg de la seva vida, Bohigas va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1991); el Premi Nacional d’Arquitectura del Ministeri d’Habitatge (2006); el Premi Nacional de Cultura (2011); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2013) o la Medalla d’Or de Barcelona (2018).
Però l’aportació de Bohigas va més enllà de l’arquitectura, ja que també va dedicar part de la seva carrera a la docència i la política. En l’àmbit col·legial, Bohigas va ser l’impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, on es conserva el seu fons documental.
‘Apunts’, un espai per contextualitzar l’arquitectura
‘Apunts’ és un espai editorial integrat dins d’arquitecturacatalana.cat, el portal més extens sobre arquitectura catalana moderna i contemporània. S’hi recopilaran articles d’autors de dins i fora de la professió amb l’objectiu de parlar de l’arquitectura ja catalogada al web, però amb un prisma actual. També s’hi recuperaran textos històrics rellevants, que s’actualitzaran gràcies als mitjans contemporanis per donar-los a conèixer a les noves generacions.