La Seu de Manresa i la catedral de Vic: el context artístic al bisbat en època baixmedieval

Manresa es disposava a edificar un temple de dimensions catedralícies, al mateix temps que la seu de la diòcesi, la catedral de Vic, mantindria durant segles l’edifici romànic. A partir d’aquesta aparent contradicció, veurem el progrés de les obres a Manresa i a Vic (on també se’n duran a terme), i com s’anaven “vestint” els dos edificis amb nou mobiliari litúrgic, tenint en consideració el particular context artístic en el bisbat en el decurs dels segles XIV i XV.

La conferència anirà a càrrec de Joan Valero, doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi: “Pere Oller, escultor” (2004), per a la qual va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat el 2006. Un any després obtingué el premi Plana de Vic amb el treball: “El retaule major de la catedral de Vic”.  La seva recerca se centra en diversos camps, preferentment dins del període gòtic, com l’escultura, l’arquitectura i la promoció artística. Ha publicat nombrosos articles, i ha coeditat, conjuntament amb la Dra. Francesca Español, els llibres: Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó i Ianua Coeli. Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó. Des de l’any 2021 és president de la societat Amics de l’Art Romànic, entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans.