El dibuix, protagonista del nou número de la revista Quaderns

07/05/2025 El Centre

La revista ‘Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme’ ja té nou número que gira entorn del dibuix com a instrument de pensament arquitectònic.

Dirigit per Adrià Escolano i David Steegmann, amb la col·laboració de Miquel Mariné, reivindica el dibuix no com a mitjà de representació arquitectònica, sinó com una forma de coneixement i reflexió. Amb la voluntat de comprendre millor la manera de pensar d’alguns dels arquitectes contemporanis, els directors han volgut fixar-se en el dibuix en diferents etapes del procés de projecte, des de la gènesi fins a documents lligats al procés constructiu i al detall.

El material s’organitza en cinc graus d’aproximació. El primer lloc, s’aprofundeix en la producció gràfica de quatre estudis europeus contemporanis –fala, MAIO, Nuno Melo Sousa i Point Supreme–, buscant aquells documents que expli­quin millor els seus processos de treball.

En segon lloc, s’han encarregat una sèrie de converses amb l’objec­tiu d’abordar la qüestió del dibuix en la pràcti­ca d’Arrhov Frick, Catherine Mosbach i Tezzo Nishizawa, conduïdes per Carlos Mínguez Carrasco, Beatriz Borque i Shingo Masuda respectivament.

En tercer lloc, tres articles s’aproximen a la temàtica des d’un vessant més teòric. El primer, escrit per Urtzi Grau i Guillermo Fernández-Abas­cal, es pot considerar un estat de la qüestió; un altre, de Marina Otero, aborda el paper de les noves eines digitals i el seu impacte; i el tercer, de Christophe Van Gerrewey, viatja a un passat recent comparant dibuixos de quatre coneguts projectes.

En quart lloc, es mostren tres aproximacions en les quals procediment i dibuix son indissociables: el Pavelló de Bahréin per l’Exposició Univer­sal de Milà de 2015 de Anne Holtrop, el Taller Burda que Christian Ke­rez i Smiljan Radic van organitzar de la ETH de Zúric al 2016 i un dels projectes d’architecten jan de vylder inge vinck.

Per acabar, s’han seleccionat vint documents que es mostren deliberadament aïllats i que, per la seva autonomia o rellevància, es poden considerar com petits manifests dibuixats.