Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
24/02
VOSTÈ ÉS AQUÍ. CASA D’ESTUDIS PER A ARTISTES: UN MANIFEST IBEROAMERICÀ
Més informació
Organitza
Vàries entitats
Lloc
Galería y Residencia de Arquitectura de Bisman Ediciones
Carrer Suipacha, 895
Buenos Aires (Argentina)
Horari
Preu

A 1939 entrava en servei a Buenos Aires un dels edificis més característics de tot el Moviment Modern, uns apartaments per artistes que constitueixen la primera obra americana d’Antoni Bonet Castellana. Associat per l’ocasió amb Abel López Chas i Ricardo Vera Barros, aquests set apartaments ubicats a la cantonada entre els carrers Suipacha i Paraguay de la capital argentina, constitueixen tot un manifest: espais a doble alçada gairebé sense compartimentar, agradables i amplis, amb unes bones zones de relació perquè els artistes es trobessin i treballessin junts en un esperit semblant al del GATCPAC.
La galeria Bisman organitza la mostra i ha dedicat la seva primera exposició sobre clàssics del Moviment Modern a aquest edifici, que hostatja el seu local. I ho ha fet amb la col·laboració del Centre Obert d’Arquitectura, amb material de l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes que custodia l’arxiu Bonet Castellana.
Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989)
Després de formar-se en l'estudi de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, es dirigeix a París, on col·labora en la construcció de l'històric Pavelló de la República Espanyola de 1937, on Pablo Picasso presenta el Guernica per a alertar contra la barbàrie i el terror de la guerra. Treballant en l'estudi de Le Corbusier trava amistat amb els argentins Jorge Ferrari Hardoy i Juan Kurchan, els qui l'entusiasmen amb traslladar-se a la puixant Buenos Aires dels trenta, per a projectar i construir la seva primera obra al costat de Ricardo Vera Barros i Abel López: la Casa d'Estudis per a Artistes, edifici de 1939, que ràpidament es convertiria en un estendard, un veritable manifest iberoamericà. Que aquesta exposició acosta i en aquesta magnífica obra sigui, llavors, un sentit homenatge a aquest arquitecte imprescindible, a la seva valuosa obra, al seu compromís tecnològic, als seus espais sustentables, i al seu univers cultural.