Donació de la biblioteca i l’arxiu de l’arquitecte britànic John F. C. Turner

Aquest dimecres 26 d’octubre ha arribat a Barcelona el fons de la biblioteca i l’arxiu de l’arquitecte britànic John F. C. Turner a l’Arxiu Històric del COAC. El fons de Turner es compon de llibres, escrits i altres documents de treball, un material que en total suma aproximadament 65 metres lineals.

La donació d’aquest fons ha sigut possible gràcies a la feina de Kathrin Golda-Pongratz, doctora arquitecta i professora de la UPC-ETSAV i de la UIC Barcelona School of Architecture i de l’arquitecte Volker Zimmermann. Tots dos han estat col·laboradors de John F. C. Turner en els darrers anys i són editors del llibre ‘John F. C. Turner. Autoconstrucción: por una autonomía del habitar. Escritos sobre vivienda, urbanismo, autogestión y holismo’ (Pepitas de Calabaza, Logroño, 2018) que va rebre el Premi FAD de Pensament i Crítica el 2019).

John F. C. Turner van néixer el 1927 a Londres i ha dedicat els seus estudis a la investigació i a la pràctica de l’habitatge autoconstruït interessant-se en la relació dels usuaris amb l’arquitectura i l’urbanisme. Arquitecte per l’Architectural Association de Londres, amb trenta anys va anar al Perú on va romandre fins el 1965 duent a terme tasques d’assessoria en els assentaments i barriades dels poblats peruans.
Observador i col·laborador en els processos de formació de barris d’habitatge autoconstruïts de Lima i Arequipa. Entre finals de la dècada de 1960 i finals de la de 1970 va publicar l’essencial de la seva obra, especialment ‘Libertad para construir: el proceso habitacional controlado por el usuario’ i ‘Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno‘, traduït aquest darrer a diferents idiomes. Va publicar nombrosos articles sobre aquesta matèria en revistes especialitzades, i va participar en congressos i assessories de cooperació sobre habitatge i hàbitat a tot el món. Després de rebre el Premi Nobel Alternatiu, Turner continua treballant i pensant que les bones experiències d’habitatge, l’urbanisme des de baix i les velles pràctiques comunitàries locals seran una orientació segura en un sender ecològic que no hem d’esperar més a començar a recórrer.