24. Metalarte. 1965-1974

Després de fundar la fàbrica familiar Construcciones Riera, Antonio Riera Clariana va crear, el 1932, un taller de metal·listeria anomenat Metall Arts, amb el qual podria cobrir els encàrrecs més exigents que li sol·licitaven els arquitectes de l’època.

Una vegada finalitzada la Guerra Civil, Metal Artes, dirigida pels seus fills, Carlos i Antonio Riera Cortés, va començar a produir i comercialitzar models propis d’utensilis domèstics i làmpades, la primera de les quals, el 1942, duia el nom de N. 1.

Durant els anys cinquanta, en ple furor del disseny escandinau, Antonio Riera Cortés viatja al nord d’Europa i importa al mercat nacional moltes de les idees que hi descobreix.

El 1965, després d’una dècada en què esdevé un referent per al sector de la il·luminació, l’empresa obre una seu de 7.000 m² a Sant Joan Despí. A més, canvia el nom pel de Metalarte i introdueix una identitat corporativa dissenyada per Josep Baqués.

La primera làmpada d’un autor reconegut que va produir Metalarte va ser la Swing Arm de George W. Hansen, a finals dels seixanta, que immediatament es va convertir en un èxit de vendes. Uns anys més tard, el 1970, va treure al mercat una altra lluminària que va esdevenir cèlebre, la Tatu, d’un jove André Ricard. L’extensa col·laboració amb Ricard va canviar per complet l’empresa, que va deixar de produir exclusivament models propis per passar a ser una veritable editora de disseny, com testimonia la famosa làmpada Calder d’Enric Franch, de 1974, primera peça dissenyada a Espanya que va formar part de la col·lecció permanent del MoMA.