18. Oficines i tallers del diari El Noticiero Universal. 1963-1965

Arquitecte: Josep Maria Sostres
Ubicació: C. Roger de Llúria, 35

Les obres de Sostres es presten a una agrupació tipològica precisa: cases de muntanya, hotels, cases per a la costa mediterrània. Per la seva banda, l’edifici d’oficines i tallers per a El Noticiero Universal del carrer Roger de Llúria constitueix una experiència força única en l’obra de Sostres, tant pel programa desenvolupat com pel sistema constructiu o per la seva pròpia ubicació al centre urbà de Barcelona.

Es tracta d’una ampliació dels antics locals del diari per mitjà de l’annexió d’un nou edifici, construït a la parcel·la contigua, la façana del qual mesura uns vuit metres. L’escassa dimensió de l’obra i l’aparent neutralitat de la seva configuració, fan de l’edifici d’El Noticiero una arquitectura poc espectacular, escassament cridanera. Una primera visió pot proporcionar la imatge d’un edifici silenciós i passivament integrat al seu paisatge.

La seva transcendència pública, en canvi, no ha respost a aquestes característiques. L’any que es va finalitzar, el 1965, va obtenir el premi FAD d’arquitectura, que concedeix anualment el Foment de les Arts Decoratives a l’obra més significativa realitzada a Barcelona. Posteriorment, El Noticiero ha estat considerat un episodi important de la moderna arquitectura barcelonina i encara que no seria exacte dir que hagi creat escola, per a molts s’ha convertit en una precisa referència precisa.

Finalment, un altre aspecte destacable és el que fa referència a les qüestions constructives. Sobre els diversos forjats es col·loca un engraellat de guies, per tal que les càrregues es reparteixin de manera uniforme a causa de la maquinària de tallers. En els punts de suport, es col·loquen unes peces de plàstic que esmorteeixen les intenses vibracions. Les façanes són independents de la resta de l’estructura: la posterior està formada per un mur cortina; la que dona al carrer està fabricada com un forjat ceràmic amb les peces col·locades verticalment i adequadament armades. Quan és necessari, les peces de reble són substituïdes pels vans. L’acabat, realitzat en plaques de pedra de Figueres, se subjecta a la resta per mitjà de pinces. El resultat és tècnicament pertinent, però a més demostra l’alt grau de conceptualitat i rigor amb què Sostres s’enfronta a la resolució dels detalls.

Els últims temps, la importància d’aquest edifici no ha disminuït. Al contrari, a la vista de les recents orientacions, el rigorisme compositiu, el grau d’abstracció formal, la tensa i límpida valoració del pla que la caracteritzen, han redoblat la seva actualitat i interès.

Cal preguntar-se a què es deu la fascinació exercida per aquesta obra que exhibeix una facilitat tan concisa, un to tan senzill i obvi. Probablement hi ha infinitat de respostes al respecte i en cap cas és possible desxifrar completament l’encant que suscita la visió d’aquesta arquitectura severa, exacta, profundament clàssica. Per a nosaltres, El Noticiero Universal és una obra difícilment comprensible deslligada de l’eixample barceloní. L’Eixample és una realitat complexa, formada per diversos components i sediments històrics. És també la història d’una frustració: la del projecte originari ideat per Cerdà. L’edifici de Sostres sembla no lligar-se tant a l’Eixample construït com a aquella altra idea anàloga del que la retícula de Cerdà va poder arribar a ser. En aquest sentit, El Noticiero inventa una Barcelona inexistent però la imatge de la qual es pot recompondre a través de projectes, descripcions, dibuixos, fragments d’arquitectura.

El mite de la possible Barcelona de Cerdà, forjat al voltant d’aquell catàleg dispers d’elements formals, constructius i tipològics que constitueix l’arquitectura de la Barcelona industrial i la dels mestres d’obres en la primera fase de l’Eixample, es troba d’alguna manera present en aquest treball de Sostres. El Noticiero amaga una subtil reflexió sobre els temes d’aquesta arquitectura: el to antiretòric, el caràcter uniforme i repetible, la indagació constructiva, el gust per la modulació.

No és, doncs, en absolut casual l’adherència d’El Noticiero als dos edificis entre els quals s’insereix. Aquests responen al model característic utilitzat pels mestres d’obres barcelonins, dels quals s’ha dit que constitueixen «la perfecta expressió de l’esperit del Pla Cerdà», en l’aspecte arquitectònic.

Precisament molt a prop de El Noticiero es troba un dels exemples més representatius d’aquest tipus d’arquitectura, les cases del creuament Roger de Llúria amb Consell de Cent, atribuïdes al mateix Cerdà. Com veiem, hi ha una gran riquesa de referències i suggestions culturals que fecunden aquesta petita obra i expliquen el seu alt vol poètic.

2C Construcción de la ciudad, núm. 4, agost de 1975, p. 45.