Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
17. Habitatges Johann Sebastian Bach / Francesc Pérez-Cabrero. 1962-1965
02/02/2019
Arquitectes: Ricardo Bofill Taller de Arquitectura i Emili Bofill
Ubicació: C. Johann Sebastian Bach, 2-4
Aquest edifici de set plantes s’aixeca en un barri típicament residencial de Barcelona. Té dos accessos diferenciats que s’obren respectivament als carrers Johann Sebastian Bach i Francesc Pérez Cabrero; la curvatura de la façana ajuda a definir la forma circular de la plaça Sant Gregori Taumaturg. L’existència de les dues entrades respon a la necessitat de resoldre dos programes diferents dins d’una sola construcció. El programa que es requeria per al lateral corresponent al carrer Francesc Pérez Cabrero comprenia 21 habitatges de renda limitada, en canvi per al del carrer Johann Sebastian Bach la demanda era de 12 habitatges de luxe i un àtic dissenyat a gust de la propietat. El canvi de programa es pot apreciar en el grau de detall amb què es van resoldre tant els espais interiors com les zones públiques.
En la construcció de l’edifici es continua la tradició artesanal de Catalunya. Un exemple d’això el tenim en l’estratificació en franges horitzontals de la façana —en la línia del Modernisme autòcton— la unificació de la qual corre a càrrec de les dues parets laterals de maó a mode de gelosia que faciliten la ventilació i il·luminació de les zones de servei dels habitatges. Amb la reculada de la secció superior de la façana, es va buscar crear uns balcons amb xemeneies i baranes que evoquessin l’insigne arquitecte català Antoni Gaudí. L’escala interior es va construir a base de voltes catalanes.
L’espai en planta baixa es reparteix en locals comercials, vestíbuls i accessos a l’aparcament subterrani. La transparència dels vestíbuls d’accés als dos habitatges en planta baixa té el propòsit de facilitar la transició entre els espais públics i privats, entre el carrer i l’habitatge.
La importància del disseny d’aquest edifici en el seu conjunt es basa en la continuïtat de la façana a dos carrers diferents i en la solució adoptada per a l’habitatge de l’àtic. En aquesta, el joc de reculades dona lloc a una sèrie de jardins, balcons i terrasses, incloent una piscina, components d’un sistema ben estudiat que engendra un oasi privat i recollit enmig de la ciutat.
Bartomeu Cruells (ed). Ricardo Bofill. Taller d’Arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1998, p. 23-25.