16. Canòdrom Meridiana. 1962-1963

Arquitectes: Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné
Ubicació: C. Concepció Arenal, 165-185

Aquesta construcció consta de dues plantes en forma de sector parabòlic i la superior de major superfície. Es tracta doncs, de dues paràboles concèntriques amb una diferència focal d’uns dos metres. L’estructura és d’acer, atorgant al conjunt major esveltesa i lleugeresa de línies. Es planteja una línia central de pilars, com a elements de màxima resistència, que sostenen les bigues de planta i coberta. Aquests pilars estan formats per dos UPN 30, tancats amb palastres. Hi ha dues línies més de pilars, una a cada banda de la línia central, per ajudar-la a suportar les bigues de planta. Les bigues de coberta, com ja s’ha dit, s’aguanten sobre la línia central de pilars i s’evita l’efecte de balanceig amb uns tirants que treballen com tensors i que lliguen aquestes bigues amb les de la planta. La travada horitzontal està assegurada per les corretges, biguetes compostes, calades, de secció triangular.

Tots els elements estructurals estan formats per elements simples —perfils laminats— , sols o compostos, excepte les bigues de coberta, que són bigues armades d’ànima plena.

S’ha dividit la paràbola en un nombre determinat de parts, aproximadament iguals, i s’han definit les alineacions de crugies unint cadascun dels punts amb el focus.

Il·luminació
L’estudi luminotècnic es va centrar en els tres problemes que presenta sempre la il·luminació d’un local d’espectacles d’aquest tipus, i que són els següents:

1r. Il·luminació de la pista de curses. Es va establir, en primer lloc, el nivell d’il·luminació més adequat per a la perfecta visibilitat dels llebrers durant la carrera i es va atorgar, a més, especial importància a la uniformitat al llarg de la pista i a evitar en tot moment els enlluernaments.

Es va fixar com a nivell més adequat el de 350 lux i es van escollir làmpades incandescents de 1.000 i 1.500 W com a fonts lluminoses. Estaven instal·lades en projectors a una distància uniforme de 6,00 m i a una altura de 5,00 m. Se’n col·loquen dues a cada suport, de manera que un d’ells il·lumina transversalment la pista, i l’altre queda enfocat a 45° del primer i en el sentit de la marxa del llebrer evitant d’aquesta manera la possibilitat d’enlluernar-los.

A la zona immediata a les tribunes, els focus lluminosos se situen al marge superior de la marquesina, per evitar suports que espatllin visualment el conjunt. El coeficient d’uniformitat ateny d’aquesta manera el valor de 0,63. Hi ha un circuit independent, destinat a il·luminar la zona d’exhibició de llebrers, propera a les grades.

A la línia d’arribada, la il·luminació es reforça amb dos projectors de feix intensiu que, connectats a un contactor, s’encenen en el moment de fer la fotografia de l’arribada. El comandament de tots els equipaments es pot fer des del quadre general de distribució o des de la cabina de jutges, mitjançant un equip de maniobra a distància que actua sobre els corresponents contactors.

2n. Il·luminació de graderies. S’ha resolt amb línies contínues de tubs fluorescents, col·locats sota les bigues de la coberta. D’aquesta manera, s’obté una il·luminació uniforme de l’ordre dels 125 lux que també posa de relleu l’estructura.

La subdivisió de circuits realitzada permet apagar o encendre a voluntat els equips que donen llum directament a les graderies. D’aquesta manera, quan comença la carrera s’apaga la graderia i s’encén la pista quedant perfectament destacada i les graderies amb llum suficient de moviment proporcionada per la zona interior. Igualment, pot accionar-se aquest enllumenat des del quadre general o des de la cabina dels jutges.

3r. Il·luminació d’accessos i dependències. Es va fer també amb tubs fluorescents i un nivell mitjà d’il·luminació de l’ordre dels 70 lux. La simplicitat del programa de necessitats d’un canòdrom —que es resumeix en una pista i en un local d’apostes amb la seva prolongació de grades i terrassa amb bona visibilitat sobre la pista— porta aparellada la simplicitat de la solució, encara que s’hagi complementat el programa essencial amb una sèrie de serveis i elements que converteixen aquest conjunt en el més complet i millor dotat d’Europa. El terreny on s’ubica l’obra consta d’una illa sencera pràcticament rectangular; al lateral més gran hi ha l’edificació, que ocupa una tercera part aproximadament del terreny, i les altres dues terceres parts són per a la pista.

L’edificació consta de dues plantes: la de baix acull gosseres, serveis, lavabos i oficines, i s’ha preparat una zona per a restaurant al costat de l’escala interior que comunica la zona d’apostes amb l’esplanada coberta de planta baixa on hi ha el pàdoc, el passeig de llebrers, la zona de pesatge i l’àrea de públic.

La planta pis està constituïda per la zona d’apostes coberta i tancada amb portes vidrades amb la seva prolongació a terrassa i grades. Dins de la zona d’apostes, al mig, hi trobem el bar, i longitudinalment, el taulell d’apostes, de pagaments i la zona de calculistes. S’ha creat un altell en un punt de la zona davantera que coincideix amb la línia de meta, sensiblement central a l’edifici on hi ha els jutges, cronometradors, speaker, fotògraf, així como tots els comandaments elèctrics. A més a més, a la planta baixa s’hi han col·locat les taquilles i el transformador elèctric que «neixen» de la modulació de la tanca, i la caseta d’accionament de la llebre mecànica.

La seva forma és una conseqüència essencial de les necessitats, ja que cal un espai molt més ampli al centre i decreixent cap als extrems. D’aquesta manera, mentre acompanya la forma de la pista, crea una unió de l’edificació amb la pista que sembla «abraçar-la». En volum, es va intentar aconseguir la mateixa sensació, i així va néixer la forma de fus que dona la major alçada al centre on la densitat d’espectadors és més gran. La continuïtat tanca-edifici accentua encara més aquesta preocupació d’unitat que ha estat la idea dominant del projecte.

Materials
Els forjats de la planta alta són de formigó armat amb cassetons de formigó; els de la planta coberta són de Viroterm sobre biguetes triangulars de ferro, i els de les grades estan fets amb bigues pretensades i elements prefabricats de grada de formigó armat.

Els murs de la façana són de paredó de 0,15 de buit doble, amb revestiment d’arrebossat i tirolesa de calç. Els tancaments metàl·lics, perfils Mondragón, són basculants. Totes les baranes estan formades per ferros U de 8 cm. La coberta, sobre forjat Viroterm autoportant, porta tela asfàltica amb acabat verd. A la part interior de l’edificació, tot el paviment està fet amb formigó rentat amb excepció dels lavabos i les oficines que és de gres blanc 7 x 7. El sostre de la zona d’apostes i tribunes està fet amb Viroterm autoportant vist en el seu color natural. La resta de sostres són d’arrebossat i tirolesa de calç. L’aïllament tèrmic i sonor està fet a base del Viroterm mencionat anteriorment. La tela asfàltica, amb acabats de color verd, finalitza amb una canal del mateix material que desaigua mitjançant gàrgoles de zinc.

Els colors dominants del conjunt són el gris plom als pilars de l’estructura, el negre a les jàsseres i corretges, el color natural del Viroterm i la tirolesa blanca als tancaments, el formigó rentat als terres, el groc caramel del taulell d’apostes i el marró cafè del taulell del bar, ambdós amb vidriat català 17 x 28.

Cuadernos de arquitectura, núm. 57, 1964, p. 7-9