13. Petits Congressos. 1959-1968

Petits Congressos: 14-16 novembre 1959 – Madrid / 30 abril-2 maig 1960 – Barcelona / 15-17 octubre 1960 – Sant Sebastià / 9-11 octubre 1961 – Còrdova / 19-21 abril 1963 – Costa del Sol (Sevilla, Arcos, Jerez i Vejer – Algeciras, Torremolinos i Marbella) / 6-8 desembre 1963 – Tarragona / 3-5 desembre 1965 – Segovia i Toledo / 4-7 maig 1967 – Tarragona / 7-10 desembre 1967 – Portugal / 11-13 octubre 1968 – Vitòria

Els Petits Congressos, celebrats en tot el territori de la península ibèrica durant prop d’una dècada, entre el 1959 i el 1968, van reunir algunes desenes d’arquitectes espanyols, amb una freqüència més o menys anual, per debatre els problemes als quals s’enfrontaven en un període crític de la història de l’Arquitectura Moderna.

Per a l’arquitectura espanyola, els Petits Congressos van començar dues dècades després de la Guerra Civil, i una dècada després de l’inici de la superació del buit generat per l’Arquitectura Moderna espanyola al llarg de la postguerra. Les seves reunions van unir dues generacions d’arquitectes procedents de Barcelona, Madrid i Sant Sebastià. Per al grup de Madrid, aquestes trobades representaven simplement una fórmula per a la construcció del pensament crític. Per al grup de Barcelona representaven, tanmateix, la possibilitat de retornar a la tradició del Moviment Modern, una línia genealògica interrompuda per la guerra.

Algunes desenes d’arquitectes espanyols, entre cinquanta i cent, es van reunir per visitar i discutir obres d’arquitectura contemporània, i després, sobretot a partir de la quarta trobada, per discutir problemes concrets, ordenats per temes, com l’habitatge econòmic, el problema de l’urbanisme turístic, la rehabilitació dels centres històrics, etc.

En aquell moment, els ideòlegs d’aquestes trobades van començar a convidar conferenciants, moltes vegades personalitats internacionals, esdevenint així una plataforma activa del debat arquitectònic espanyol de la dècada dels seixanta i situant en el debat algunes figures destacades de l’escena internacional, com George Candilis (Tarragona, 1963), Giancarlo de Carlo (Segovia, 1965), Aldo Rossi (Tarragona, 1967), Peter Eisenman i Vittorio Gregotti (Vitòria, 1968).

Nuno Correia. «Los Pequeños Congresos, 1959-1968. Tras los pasos del Team X», a: Josep M. Rovira, Enrique Granell i Carolina B. García (ed). Destino Barcelona, 1911-1991. Arquitectos, viajes e intercambios. Barcelona: Fundación Arquia, 2018, p. 207-219.