12. Polígon Montbau. 1958-1964

Arquitectes: Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López-Iñigo, Xavier Subías Fages (primer sector) / Manuel Baldrich, Antonio Bonet Castellana, Pedro López-Iñigo, Josep Maria Soteras (segon sector) / Agustí Bosch (tercer sector)

El polígon Montbau és el resultat de l’encàrrec d’urbanitzar els terrenys situats entre la serra de Collserola, les rieres de Montbau (avui carrer de l’Arquitectura) i Duran (avui carrer de l’Harmonia) i l’actual ronda de Dalt. Aquest fet té lloc a finals de 1957. El 1958 es col·loca la primera pedra i, més tard, aprofitant la visita de Franco, el 1962, queda inaugurat el barri.

Es tracta d’un període de canvis en l’arquitectura internacional. Es dona per acabada l’època dels Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna, els CIAM, i s’obre la de les trobades del Team X. En resum, canvia la idea d’un urbanisme de zonificació funcionalista i higienista del sòl, vegetació i espai, per la de l’associació, identitat i flexibilitat, en la qual s’ha de tenir en compte la relació entre els residents al carrer, a la plaça i al barri.

A l’encàrrec de Montbau es manifesta la voluntat de fer les coses bé per part del recent nomenat alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, i d’uns joves arquitectes —Xavier Subias, Guillermo Giráldez i Pedro López Iñigo—, que acabaven de participar en la construcció d’un barri experimental a Madrid. L’encàrrec estableix una relació de les propostes d’habitatge amb les noves tecnologies i els temps d’execució.

El projecte de Montbau es divideix en tres fases, que parteixen del pla inicial de 1958, seguint la logística de l’orografia del terreny. La primera fase té com a límits la serra de Collserola, la riera de Montbau i la riera de Pomaret (actualment entre els carrers Arquitectura i Poesia); la segona fase va des d’aquesta riera a la de Duran (carrers Poesia i Harmonia); i la tercera fase es situa sobre la mateixa falda de Collserola.

La primera és de 1958, la segona, de 1961 i la tercera, de 1964. Tot i la poca distància temporal que hi ha entre elles, les solucions plantejades són molt diferents, com a conseqüència dels canvis en la concepció de l’arquitectura i l’urbanisme sorgits en l’esfera internacional.

Fernando Marzá, Montbau 1958-1964. Entre Arquitectura i Harmonia, text comissarial per a l’exposició homònima celebrada al COAC (22.04-03.07.2021)