08. Estadi del Futbol Club Barcelona. 1954-1957

Arquitectes: Francesc Mitjans en col·laboració amb Josep Soteras i Llorenç García-Barbón
Ubicació: Trav. de les Corts. Av. Papa Joan XXIII

El Futbol Club Barcelona, apressat pel creixement constant del nombre d’espectadors, decideix construir les seves instal·lacions i annexos amb una gran amplitud. L’estadi que projecta, capaç d’albergar cent cinquanta mil espectadors, és un dels més grans del món.

De formigó armat, com ja és costum en aquest tipus d’edificis, origina una construcció que s’acosta als 40 metres d’alçada. Per tal de facilitar l’accés a les diferents localitats, «s’introdueix» l’esmentada estructura en el terreny rebaixant-lo, i d’aquesta manera col·loquen el nivell exterior d’accés en un pla intermedi que disminueix el recorregut vertical mitjà dels espectadors per arribar al seu lloc. També ajuda a aconseguir disminuir els recorreguts verticals, l’accés a les diferents graderies est i oest mitjançant les rampes de llarga extensió, que fan d’aquesta manera més còmoda la pujada i, en el cas de la tribuna coberta, permet cruïlles de vianants i vehicles a diferents alçades. Les nombroses escales interiors, sobretot a les localitats nord i sud, complementen la difícil operació de desallotjar l’estadi de manera còmoda i eficaç.

La tribuna principal està coberta amb una atrevida marquesina contrapesada de gran vol i d’una lleugeresa fascinant, ajudada a la part superior per una bateria de tirants i suportada pels pòrtics de l’estructura general de les graderies, unida solament pels pilars verticals de l’estructura, que, d’aquesta manera, augmenten la seva impressionant línia.

Els serveis i elements auxiliars estan situats sota el nivell d’accés. Les instal·lacions de premsa i ràdio i alguns altres serveis volen sobre l’estructura principal; pengen de la marquesina formant un cos i donen lloc al perfil atrevit que es pot veure a les seccions adjuntes.

Com que el problema principal és l’evacuació còmoda i ràpida d’una nombrosa multitud en acabar les manifestacions esportives, la majoria dels interiors de l’edifici van destinats a passos i accessos. No obstant això, i a fi i efecte d’aprofitar la part central de la localitat general, la més elevada del conjunt, i atès que es desallotja lateralment per les rampes que hi neixen, s’ha pensat en la utilització de bona part del buit central que no era necessari per al pas del públic, i s’ha col·locat una piscina coberta a la part inferior, i a sobre, una sala de cinema que complementen l’edifici.

I a tot això, s’hi afegeix un estudi curós de circulació i aparcament als voltants de l’estadi, en què es veu la preocupació de desplegar el públic còmodament, però orientant-lo en les diferents direccions de sortida cap al centre de Barcelona i desviant la circulació de vehicles des dels seus aparcaments, de manera que no es produeixin conflictes entre les diverses rutes de trànsit.

Cuadernos de arquitectura, núm. 21, 1955, p. 2-4