Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
04. Habitatges del Congrés Eucarístic. 1952-1962
31/01/2019
Arquitectes: Josep Maria Soteras, Carlos Marqués i Antoni Pineda
Ubicació: Pl. del Congrés Eucarístic, s/n
Amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional de 1952, el bisbe de Barcelona va llançar una petició de fons per establir la base d’un petit capital per construir habitatges que ajudessin a solucionar la manca crítica d’allotjaments a Barcelona. La cooperació de l’Estat va consistir en una hipoteca del 40 % lliure d’interessos, reemborsable a cinquanta anys, i les caixes d’estalvis locals van oferir una hipoteca d’un altre 40 % al 4 % d’interès, reemborsable a vint anys. Això va permetre que la contribució individual quedés rebaixada a un 20 %, pagable en ocupar el pis. El préstec de l’Estat s’ha substituït actualment per una subvenció directa de 30.000 pessetes per pis d’acord amb les condicions de la Llei de renda limitada: subvencionats. Com que es venen els pisos a preu de cost, els fons del capital inicial es col·loquen una altra vegada en construccions noves, assegurant-se així l’activitat constructiva contínua de la institució.
L’activitat principal d’aquesta institució s’ha concentrat en el suburbi del nord de Barcelona conegut com «Can Ros», però que actualment ha adquirit el nom popular d’«Habitatges del Congrés». El terreny ocupa 16,5 hectàrees, i entre el 1953 i el 1962 s’hi han construït 2.719 habitatges, inclosos habitatges per a porters, 306 botigues amb habitatge i 27 magatzems, 2 parvularis per a 500 nens, 2 escoles secundàries segregades per sexe, cadascuna amb una capacitat de 800 a 1.000 alumnes, una policlínica, una petita residència per a joves obreres, l’església parroquial, un petit camp de futbol i diverses zones de joc. Per tal de finançar els edificis de serveis públics, l’institut va vendre totes les propietats comercials pel seu valor al mercat. Això ha permès mantenir els fons inicials lliures per a la construcció només d’edificis de pisos. Actualment, hi resideixen al voltant d’unes 17.000 persones, que es tradueix en una densitat de més de 1.000 habitants per ha.
Cuadernos de arquitectura, núm. 61, 1965, p. 17-21