Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
02.03. Casa Iranzo. 1955-56
31/01/2019
Arquitecte: Josep Maria Sostres i Maluquer
Ubicació: C. Apel·les Mestre, 8-10 (Esplugues de Llobregat)
El sol i l’enfocament panoràmic determinen el tema d’aquesta arquitectura que es resol en un tractament molt obert al migjorn i en la valoració de les grans superfícies cegues al nord. La zonificació de l’habitatge, que ocupa la planta superior, donarà el motiu volumètric a cada zona amb una articulació central corresponent a l’escala, i la planta inferior quedarà destinada a vestíbul, serveis i garatge. La temàtica és, per tant, d’origen bauhausià i accentua la correspondència entre funció i espai-volum.
Als acabats es deixa de banda la superfície estucada i pintada amb calç, pròpia de la tradició folklòrica heretada, i se substitueix per una tècnica més refinada de revestiment amb plaquetes de gres blanc i peces en angle de ceràmica també blanques. Els elements metàl·lics (estructura, fusteria, baranes) estan pintats en verd molt fosc que equival perceptivament al negre. La compacitat del volum s’oposa amb rotunditat al paisatge. No hi ha persianes exteriors, solament viseres i petites cornises, de forma que cap element integrador se superposa als paraments.
Aquesta casa correspon a una etapa en la qual a la mentalitat experimental del moment s’afegeix una exigència conceptual més gran com a forma d’apropament al que llavors es considerava l’arquitectura «digna de l’època». Aquesta actitud es produeix d’una forma asincrònica amb la resta d’Europa, on la crisi de l’International Style és ja un fet assimilat amb generalitat als mitjans culturals. Però la por que, en defugir etapes, es corri el risc de perdre el fil de la història, obliga els arquitectes més conscients a assumir aquest compromís.
Sostres, quan parla actualment de la casa Iranzo, expressa sens dubte aquesta idea quan diu: «Els clixés dels anys vint han deixat de considerar-se vàlids, tothom ja n’és conscient; les revistes no parlen d’altra cosa. No obstant això, entre el dubte i l’entusiasme, és obligat que l’experiència es refaci perquè sigui possible superar-la immediatament en tots els àmbits: tècnic, formal, del gust del públic, etcètera».
2C Construcción de la ciudad, núm. 4, agost 1975, p. 41